Durant l’estada de recerca a París, s’ha investigat la recepció i empremta d’artistes espanyoles i catalanes que es van actuar tant a París com a Girona entre 1910 i 1930. La recerca s’ha centrat especialment en mitjans digitals accessibles a través de la Biblioteca Nacional de França, Gallica i altres repositoris patrimonials. La metodologia ha consistit en una cerca per paraula clau per identificar espais d’actuació i recopilar informació de la premsa, biografies i imatges. S’han documentat artistes com Raquel Meller, Amalia Molina, Càndida Pèrez, Mercedes Serós, Asunción Granados, Ònia Farga i María Barrientos. Els resultats han estat especialment rellevants en el cas de Raquel Meller, de qui s’han trobat nombrosos documents que permeten analitzar tant la seva recepció com la construcció simbòlica de la seva figura a França. També s’ha constatat la diferència en la percepció del gènere del cuplé a París respecte als discursos morals i estètics habituals a la premsa catalana i espanyola.

Lors du séjour de recherche à Paris, une étude a été menée sur la réception et l’empreinte des artistes espagnoles et catalanes ayant joué aussi bien à Paris qu’à Gérone entre 1910 et 1930. La recherche s’est particulièrement concentrée sur des sources numériques accessibles via la Bibliothèque nationale de France, Gallica, ainsi que d’autres dépôts patrimoniaux. La méthodologie a consisté en une recherche par mot-clé afin d’identifier les lieux de représentation et de recueillir des informations issues de la presse, des biographies et des images. Des artistes telles que Raquel Meller, Amalia Molina, Càndida Pérez, Mercedes Serós, Asunción Granados, Ònia Farga et María Barrientos ont été documentées. Les résultats se sont révélés particulièrement significatifs dans le cas de Raquel Meller, dont de nombreux documents permettent d’analyser à la fois la réception et la construction symbolique de sa figure en France. La recherche a également mis en évidence une différence dans la perception du genre du cuplé à Paris par rapport aux discours moraux et esthétiques habituels dans la presse catalane et espagnole.

Durante la estancia en París, se ha investigado la recepción y la huella de artistas españolas y catalanas que actuaron tanto en París como en Girona entre 1910 y 1930. La investigación se ha centrado especialmente en medios digitales accesibles a través de la Biblioteca Nacional de Francia, Gallica y otros repositorios patrimoniales. La metodología ha consistido en una búsqueda por palabra clave para identificar espacios de actuación y recopilar información de la prensa, biografías e imágenes. Se han documentado artistas como Raquel Meller, Amalia Molina, Càndida Pérez, Mercedes Serós, Asunción Granados, Ònia Farga y María Barrientos. Los resultados han sido especialmente relevantes en el caso de Raquel Meller, de quien se han encontrado numerosos documentos que permiten analizar tanto su recepción como la construcción simbólica de su figura en Francia. También se ha constatado la diferencia en la percepción del género del cuplé en París respecto a los discursos morales y estéticos habituales en la prensa catalana y española.

Next page >