Gràfiques
Una mirada quantitativa a la presència d’artistes catalanes i espanyoles a París (1910–1939)
La gràfica que acompanya aquesta recerca mostra la presència escènica de cinc artistes catalanes i espanyoles —Raquel Meller, María Barrientos, Amalia Molina, Càndida Pérez i Ònia Farga— a París durant el primer terç del segle XX. Els resultats s’han obtingut amb l’eina Gallicagram, que permet visualitzar la freqüència d’aparició dels seus noms al portal Gallica, la biblioteca digital de la Biblioteca Nacional de França.
Raquel Meller destaca amb molta diferència, amb un pic de fins a 3.790 mencions en un sol any, fet que confirma el seu gran ressò mediàtic i artístic a França. En segona posició trobem María Barrientos, reconeguda soprano, amb un volum de referències també molt rellevant. Amalia Molina, Càndida Pérez i Ònia Farga mostren una presència més discreta dins dels circuits musicals i teatrals de l’època.
Aquesta anàlisi quantitativa posa en relleu el paper actiu d’aquestes artistes en l’escena parisenca i ofereix una base sòlida per aprofundir en la recerca sobre la recepció i projecció de les artistes a la França d'entreguerres.
Un regard quantitatif sur la présence d'artistes catalanes et espagnoles à Paris (1910–1939)
Le graphique accompagnant cette recherche montre la présence scénique de cinq artistes catalanes et espagnoles —Raquel Meller, María Barrientos, Amalia Molina, Càndida Pérez et Ònia Farga— à Paris durant le premier tiers du XXe siècle. Les résultats ont été obtenus grâce à l’outil Gallicagram, qui permet de visualiser la fréquence d’apparition de leurs noms sur le portail Gallica, la bibliothèque numérique de la Bibliothèque nationale de France.
Raquel Meller se distingue largement, avec un pic de jusqu’à 3 790 mentions en une seule année, ce qui confirme son immense impact médiatique et artistique en France. En seconde position, on trouve María Barrientos, soprano de renom, avec un volume de références également très significatif. Amalia Molina, Càndida Pérez et Ònia Farga présentent une présence plus discrète au sein des circuits musicaux et théâtraux de l’époque.
Cette analyse quantitative met en lumière le rôle actif de ces artistes sur la scène parisienne et offre une base solide pour approfondir la recherche sur la réception et la diffusion des artistes en France durant l’entre-deux-guerres.
Una mirada cuantitativa a la presencia de artistas catalanas y españolas en París (1910–1939)
El gráfico que acompaña esta investigación muestra la presencia escénica de cinco artistas catalanas y españolas —Raquel Meller, María Barrientos, Amalia Molina, Càndida Pérez y Ònia Farga— en París durante el primer tercio del siglo XX. Los resultados se han obtenido con la herramienta Gallicagram, que permite visualizar la frecuencia de aparición de sus nombres en el portal Gallica, la biblioteca digital de la Biblioteca Nacional de Francia.
Raquel Meller destaca con gran diferencia, con un pico de hasta 3.790 menciones en un solo año, lo que confirma su enorme repercusión mediática y artística en Francia. En segundo lugar encontramos a María Barrientos, reconocida soprano, con un volumen de referencias también muy relevante. Amalia Molina, Càndida Pérez y Ònia Farga muestran una presencia más discreta dentro de los circuitos musicales y teatrales de la época.
Este análisis cuantitativo pone de relieve el papel activo de estas artistas en la escena parisina y ofrece una base sólida para profundizar en la investigación sobre la recepción y proyección de las artistas en Francia durante el período de entreguerras.
